De no entendre res, a preferir que no s'acabi; i d'estar a punt d'abandonar-lo, a tancar-lo amb un somriure còmplice de sorpresa i satisfacció per la història que acabo de llegir, però també (o més bé sobretot) per la certesa que acabaré llegint tota l'obra d'Amélie Nothomb. Quin descobriment!

De moment, retorno als primers capítols d'aquest llibre, els mateixos que en començar no tenien ni cap ni peus, per delectar-me en la relectura i pescar tot allò que vaig deixar pel camí.