És difícil saber què dir d'aquest llibre, però haig d'escriure una tesi sobre això aquest any, i per això espero que em vinguin algunes idees!

Aquest és descrit com el dietari de "l'Anna Frank catalana", i és també un dietari d'una adolescent que vivia per una guerra. Però crec que tenien experiències molt diferents, perquè (encara que no he llegit mai el dietari de l'Anna Frank) ella havia d'amagar, però l'Encarnació no. En aquest dietari, l'Encarnació parla més de l'escassejat del menjar, les interminables cues, el terror dels bombardeigs, les malalties i la dificultat tractar-les, i la tristesa per la pèrdua d'amics i parents. El dietari acaba de sobte, i per un epíleg commovedor, l'Encarnació explica que havia de deixar d'escriure per els seus sentiments complicats per un amic que va morir – sentiments que ella no volia contar a ningú i que feien que tota la resta li semblava inútil. Va deixar d'escriure unes poques setmanes abans de que els feixistes van conquerir Barcelona, però va sobreviure la guerra i encara viu a Barcelona (o hi vivia quan va publicar aquest llibre).

A mi m'era interessant llegir els seus comentaris sobre diversos temes polítics; descriu una festa al carrer pel aniversari de la revolució russa, per exemple. Cap al final, ensenya a un nen que si odia la guerra, deu odiar jugar a la guerra també, perquè la "imitació" de la cosa odiada deu causar la mateixa revulsió com la cosa en si. Aquest em va recordar de moltes coses, molts temes, on em sembla que aquest argument és també aplicable. Però això és una digressió.

Al final, aquest és un llibre interessant i un document històric important, però encara és veritat que una gran part del dietari descriu en longitud els preus i l'escassejat del menjar, del qual només és possible llegir tant abans d'avorrir-se. Encara, deu ser possible desentranyar bastant d'això per escriure una tesi!

(PS: Si us plau, perdoneu el meu català imperfecte; he estat aprenent-ho només un any i sé que faig errors. Estic intentant!)